dissabte, 31 de març de 2007

Bitàcora de s'excursioneta aquesta V.2

Veig que es nostro guia particular ja ha fet sa seva tasca de comentar com va anar s'excursió segons es seu punt de vista. Es meu punt difereix un poc des seu, però vaja, tampoc massa.
S'excursió ja va partir amb retras, i precisament no per cupa meva (si, sona raro, però és sa veritat) però hi varem ser be a temps per cansar-mos, tot s'ha de dir. A mitjan pujada de sa creu nova, varem descobrir que haviem fet un gran descuit: sa nostra primera excursió "ofisial" i no duiem càmara per fer cap foto. O sigui que encara no tenim imatges per posar. Despres de que un voluntari un tant forçós anas a cercar-ne una sense èxit (qualqú ja l'havia agafat antes), varem partir cap a Son Salvador per darrera es cementeri. Despres de una bona estona, varis "pit stop" i molta suor varem arribar a dalt de tot. Jo ja havia fet es cunions un parei de vegades pujant i ja estava decidit a tornar a baixar per sa carretera i fer-me'n sa punyeta, però me varen animar (ja m'hagués pogut estrenyer un ou en lloc de baixar amb aquells dos) i varem devallar per sa part de darrera. Tot anava molt be, llevat de sa rebentada per arribar a dalt, però mala fortuna de la vida que se me va creuar una pedra davant sa roda, i putupuuuum, ja me tens a mi rodolant turó avall, pensant que de sa fua ja arribaria a nes cementeri i tot. Sort d'un pobre ullastrell que me va amortiguar i me va aturar. Segons paraules textuals des kefe que me va ajudar a surtir de dins s'ullastre, ja me veia devers sa creu nova. Primer esclat des dia, 4 rapinyades i sa bici no se va fer res, benissim. Recuperat de sa caiguda i despres d'unes bones rialles, ja que s'esclat se va quedar amb un bon ensurt, varem reprendre sa nostra marxa. Pedalejant, pedalejant, varem arribar a nes coll des vent amb un parei d'ensurts pes camí (es nostro guia va quedar 1/2 enganxat a una requilla, i casi se mos mata...). D'aqui varem pegar als tallafocs de Sa Comuna que hi ha per sa part de S'Horta, passant per un caminoi molt guapo si és eixut, però d'aquests que has d'anar en bones si està banyat. Fins aqui res greu, dues patinades, qualque apurada de frenada, etc. Quan varem ser a nes tallafoc, a nes nostro guia se li va ocorre sa brillant idea (jo crec que ja ho tenia tot planejat aquest brut) d'anar per un caminet que pega a nes camí des S'Hortarrins, camí també molt divertit si és eixut però un tant perillos en banyat. Deixant un poc de distancia prudencial entre noltros, varem devallar per aquest entranyable caminet molt en bones per no fer-mos mal. Emperò a sa darrera curva, i gràcies a sa meva gran perícia i habilitat colcant en bicicleta, vaig acabar de cul dins una gatova....Aquells dos, que m'esperaven a baix, varen tenir unes grans vistes de sa pinya més bestia que m'he pegat fins ara. Segons me contaren, vaig surtir de sa curva amb so cul de sa bicicleta a l'aire, fent un invertit, i a lo vist, vaig passar per damunt de sa bicicleta ficant-me directament dins un cuixí d'espines no massa agradable. Blan hi vaig caure, si, però batualmon pareixia un eriçó. Encara serà cert que gracies a ses meves habilitats hem descubert que n'espinete i en superman eren sa mateixa persona, o almanco jo ho vaig aconseguir fer. He d'aclarir que només duc ses cames i es braços plens d'espines i forats multiples, encara no m'he trobat cap cop, però vaja, ja sortiran. S'ha de dir que s'assistència va ser immediata, me pareix recordar que me varen dir que havien fet més via a pujar correguent que a baixar amb sa bici, i sa seva preocupació pes meu estat de salut me va emocionar molt. Tant que no hi havia manera de sortir totsol de dins es jaç que m'acabava de fer. Després de treurer-me amb una bona estirada i passar-mos una bona estona esplugant-me de tanta espina fitorada, varem reprendre sa nostra marxa. Evidentment, després d'una excursió tan accidentada, varem optar per reduir un poc s'itinerari. Es nostro guia mos va proposar una via alternativa que mos duria fins a nes camí des Rohiba, i d'allà aniriem a sa carretera de Portocolom. Jo ja estava molt reticent, i sa meva confiança amb so guia havia anat decrementant a un ritme vertiginós despres de cada esclat, emperò encara va ser capaç de sorprendrer-mos fent-mos anar per dins un torrent ple de clots i bonys. Quan dic clots, no me referesc a un basiotet de 2 dits eixugat, sinó a clots de més de 4 pams de fondaria que només deixaven un caminoi de 2 pams per passar. Ja me veus a mi tot foradat, ple de sang, intentant salvar sa meva vida esquivant aquests clotets, com les va definir ell, en els que me pareix que si hi caus, podries arribar directe a l'infern sense passar ni pel purgatòri sols. I clar, amb tanta concentració per no anar a veure el dimoni, casi no vaig tenir temps per a reaccionar quan es de davant va tombar en un intent d'esquivar un bony que hi havia. Sort que es peu se va destravar i només se va quedar en un petit "uuuuiiiii" que varem amollar tots dos en veure que lo que hagués pogut ser sa nespla definitiva des dia se quedava en res. Sa veritat és que a partir d'aqui ja anava acollonat, i no vaig disfrutar lo suficient de sa resta de s'excursió. Passat aquest camí varem botar uns fils per agafar una dreçera que mos dugués fins a nes camí des Rohiba. Sa dreçera és bestial, per disfrutar en un dia normal, però com que jo no estava al 100% de confiança en les meves habilitats, no la vaig assaborir com toca. La resta d'excursió ja va ser més tranquil, varem arribar a sa carretera de Portocolom, i varem voltar pes camí de sa bassa des coll, per anar a sortir a darrera es Cantó den Massana, lloc on tots ja varem anar cap a cases.
Sa veritat és que s'excursió en si és molt guapa, i pot ser molt divertida en bones condicions. Emperò no és massa compatible amb so fet de comprovar teories sobre en SUPER-ESPINETE.
Després d'analitzar com me va anar s'excursió, he obtingut ses següents conclusions:
  1. No se pot anar per sa vida fent de super-espinete.
  2. Me convé fer una recolecta per comprar-me proteccions.
  3. Me convé aprendre a colcar en bicicleta, perqué per lo vist, no en tenc ni idea.
  4. Una bicicleta pot ser una arma mortal si saps com manejar-la.
  5. No, no, una bicicleta pot ser una arma mortal si NO saps com manejar-la.
  6. Es nostro guia o me te rabia o me vol molt de mal o un poc de cada cosa.
  7. Va ser una sort que no duguessim camara de fer fotos.

Al·lots, ara ja sé que és que sa bicicleta mos passi per damunt....Esperem que almanco pugui continuar explicant ses pardalades que mos passen quan anam d'excursió.
Salut i fins a sa pròxima.

PD: Mati, si de veres no me vols matar, pots continuar sent es guia, però amb coneixement per favor. Sa pròxima excursió la proposaré jo (C/Veronica-C/Mar-PitStop@Redòs, i tornar a començar).

PD2: Perdonau que sigui tan llarg, però es que tenia moltes coses a contar.....Esper que almanco vos hagui divertit un poc.

divendres, 30 de març de 2007

Bitàcora de s'excursioneta

Be, dues hores desprès d’arribar, vos diré que hem arribat TOTS sencers (que ja es molt). Destacar que hem arribat a dalt de Sant Salvador, i de sa baixada comentar que estava tot un poc massa banyat i patinava bastant (desprès passa lo que passa...). Amb lo que hem hagut d’escurçar s'excursioneta. I jo ja no tenc res pus que comentar sobre aquesta excursió (pentura qualcú si...).

Bueno desprès de s'excursioneta d’avui, lo que ha passat... més s'escaledeta de divendres passat crec que no me deixaran proposar pus "caminois" ni "rutetes". Amb lo que me despadesc.

Psd: avui me n’he adonat que en Superman i n’Espinete son sa mateixa persona.
Proposta de sortida per Divendres 30/ Març/ 2007

“Son Salvador” “Ses Abelles” i ja vorem per on tornam.

Plantejament:
Hora de partida: 17:00 de cas “ciclista major”

Participants: Ciclista major (no pot faltar)
Altres (participació oberta)

Itinerari: Per darrera es cementeri, passant per Son Suau arribarem a sa Creu de Sant Salvador (abaix), i pujarem fins a dalt de Sant Salvador per sa carretera (si es necessari sa farà un “Pit Stop” a sa Capelleta). Una vegada a dalt farem un bon “Pit Stop” i mos tirarem per avall per ses taules de l’esquerra. Davallarem pes camí que pugen es S’ortarrins a Sant Salvador. Mirarem de pegar a lo que en diuen "ses abelles”, que son un parell de muntanyes mal fetes, que estan poc mes o manco per darrera Can Alou. I farem quatre voltois per allà , això si no esta molt enfangat. Finalment tornarem no se per on.

Nota: reservat es dret a modificacions parcials/total

Descripció: Sa climatologia pereix que mos donarà una excursioneta amb un bon sol, no massa calorosa i sense pols, mes be amb fanguet. Sa volta serà llargueta (per fer-la amb un horabaixa), amb una bona escalada, però una millor davallada i "divertida". A més sa zona de ses abelles (si ho se trobar) li donarà una mica més d’emoció, i podem riure molt.

Au, gas a sa volteta!!! amem si mos va be i tornam sencers per poder penjar es diari de Bitàcora de sa volteta i quatre fotos.

dijous, 29 de març de 2007

Presentacions

Bones,
Ja que encara no hi ha massa gent que s'animi a començar a escriure per aqui, i que encara no tenim fotos interessants per penjar, començaré per fer una proposta:
Mos podriem anar presentant, quina bici tenim, fotos nostres i tal, així sa gent sabrà de qui se n'ha de riure, jejeje.
Be, jo som en Jordi, i vaig començar a animar-me en aixó de tirar-me per avall per caminets a finals d'estiu. Per tant, encara som primarenc en això i no se massa ses tresques com per anar-hi totsol.
Me vaig comprar una Specialized 06FSRXCComp negre satinat, i li vaig fer posar unes manetes LX Deore Duals, d'aquestes que amb sa mateixa maneta tens els frens i els canvis. A part, també vaig canviar ses llantes per a poder posar cubertes tubeless. Res, que me feien un descompte i vaig aprufitar per pagar lo que costava en realitat i que m'hi afegisin aquestes 4 pollades.
Aquesta foto és de sa bici de casa, ja que jo encara no en tenc cap de sa meva...però tot arribarà.

A mi me va entrar pels ulls, sa veritat. Be, de moment només he tengut un parei d'esclats tontos per tema de no estar avesat als pedals automàtics, i una trabucada per esquivar una pedra. Esperem que si torn a caure, continui com fins ara, dos cops i quatre pelades.
Mem si vos animau un poc i feim d'aquest blog una eina per anar quedant per fer excursions i compartir ses rutes que anem trobant.
Una abraçada.

Jordi.
PD: aquest divendres horabaixa, o sigui demá, si fa bon temps anirem a fer un voltoi. S'intenció és partir devers les 16:30 de ses palmeres. Si vos fa ganes, ja ho sabeu.

dilluns, 26 de març de 2007

Biciclistes de Barra

Bones a tots,
Som un grupet de 4 arreplegats q no tenim massa feina per fer que de tan en tan anam a fer animalades amb bicicletes de muntanya pels voltants de Felanitx (gran seu d'elements de barra de Mallorca). L'intenció és anar posant fotografies, videos i comentaris de les diferents sortides que anem fent, així com possibles sortides, sopars, etc....Esperem que poguem contar moltes coses.

Salut i força