Despres de varies meditacions i una grapada de barretjades de mama (a part de dur sa bicicleta a que li fessin un repasset) ja estic suficientment preparat per a tornar a fer un poc s'animal per damunt sa bicicleta i procurar que no mos passi per damunt. Despres de sa meva experiencia de frenar amb sa galta i haver de passar dos vespres en observació a l'hospital de Manacor he estat molt temptat de comprar-me un kit de proteccions (casc integral, colzeres, genolleres i una cuirassa pes pit) emperò m'ho he pensat millor, ja que si tenc una equipació d'aquesta mida, estaré més predisposat a fer s'animal, i crec que ja basta lo que el faig de moment. A part de que hi ha el factor de que els esclats serien molt més besties, i provablement no se resoldrien simplement en 2 dies d'observació i una grapada d'antiinflamatoris.
Bé, lo dit, que mos tornam a posar en marxa (o almanco jo ho provare.....). Aquesta setmana segurament es proposi qualque dia (dema o dijous son dos dies més que probables) per anar a fer un voltoi. Això si, mirarem de que duri més que es darrer que vaig anar a fer jo, que se va quedar en 15-20 minuts petits de volta i 10 dies de baixa.
Salut, i força a nes canut. Mos veim, pedals de barra.
Jordi
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bitàcores. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bitàcores. Mostrar tots els missatges
dimarts, 15 d’abril del 2008
dilluns, 9 de juliol del 2007
Si al·lots, encara som vius
Bones a totes i tots. Com heu vist, desprès d'aquella excursió que fou tan accidentada pen jordiet nostro hem fet una una aturada tècnica per varis motius. Sa pardaleria ha estat un dels motius més importants, encara que n'hi ha haguts d'altres. Entre els que hem tengut hi ha sa baixa tècnica d'en tia per un mal de genoll, s'acollonament que duia en jordi a damunt desprès d'aquells esclats variats, els estudis que ens han eclipsat totalment (realment era fer com qui estudiar a davant s'ordinador) i, sobretot, que es nostre guia ha intentat dimitir com a 7 o 20 vegades com a mínim. S'ha de dir que es nostre guia en cap (toni, t'estimam) ha estat s'únic que ha continuat anant a fer voltes i que ha anat preparant excursionetes per dur-mos-hi si tornam a partir amb ses nostres sortides.
No se si a sa presentació ho vaig dir, però entre un dels motius hi havia el fet de posar-nos un poc en forma i exercitar un poc es cos per a passar d'una única abdominal (que realment se diu "michelin" o mua en bon mallorquí) a tenir-les almanco un poc més diferenciables des greix. A causa d'aquesta aturada hem acabat enviant a la merda lo de s'operació bikini (que pel nostre cas seria més una missió impossible, que res...) i clar...ara n'hi ha que estan una mica (sa veritat és que no massa) empagueits d'anar a sa platja.
Be, desprès d'aquesta "breu" explicació del que hem fet durant la nostra absencia, anem a fer un parell d'aclariments i propostes:
No se si a sa presentació ho vaig dir, però entre un dels motius hi havia el fet de posar-nos un poc en forma i exercitar un poc es cos per a passar d'una única abdominal (que realment se diu "michelin" o mua en bon mallorquí) a tenir-les almanco un poc més diferenciables des greix. A causa d'aquesta aturada hem acabat enviant a la merda lo de s'operació bikini (que pel nostre cas seria més una missió impossible, que res...) i clar...ara n'hi ha que estan una mica (sa veritat és que no massa) empagueits d'anar a sa platja.
Be, desprès d'aquesta "breu" explicació del que hem fet durant la nostra absencia, anem a fer un parell d'aclariments i propostes:
- Acabats els examens i començades ses festes, com a bons pedalejadors de barra que som tots, vos convocam per a anar a totes quantes festes descobriguem que se fan per mallorca. Vos convid a tots per tal que mos aneu diguent ses que vos puguin pareixer interessants.
- Fet s'aclariment més important segons el meu parer, dir que qualque horabaixa que estam avorrits mos dedicam a montar una xarxa a Cala Marçal per fer com qui juga a volei platja (dic fer com qui perquè no en tenim ni idea). Si hi ha voluntàries o voluntaris (millor si són de ses primeres que dels segons) estam oberts a aprendre i a que mos n'ensenyin com toca.
- Ara que ja no estam tan ocupats, mos tornam a plantejar tornar a fer excursions. En Tià ja està casi al 100% recuperat, en jordi ja no passa tanta pena, i en toni té moltes ganes de tornar a fer de guia (per favor no diguis lo contrari ehhh..), o sigui que els altres ja vos podeu començar a preparar. Esperam que si ses ressaques no són molt grosses, hi anirem bastant aquest estiu, o sigui que si vos interessa, anirem afegint propostes cada vegada que en tenguem.
- Com a grup d'arreplegats, en teoria mos haviem de presentar, però s'únic que ho ha 1/2 fet ha estat en SUPER-ESPINETE jordi nostro. Vos deman que, per favor, mos anem presentant tots, i així almanco sa gent sabrà de qui enriure-sen per es carrer. Au va, mem qui serà es primer, que tendrà un parell (parell català, que es mallorquí tothom sap que va de 2 a 5) de combinats pagats, encara no se sap on ni quan, però els hi tendrà.
Ja per acabar amb això, me queda disculpar-me per es temps que hem estat sense contar-vos un poc de sa nostra vida. Això si, si no hi hem anat ha estat per pura pardaleria, que per qualque cosa som un grup de quatre arreplegats amb una mica de temps per perdre.
Au al·lots, salut i que ses gateres no siguin molt grosses. I ja sabeu, si vos conten que heu fet qualque cosa de gatera i no vos n'enrecordau, vos estan prenguent es pel. Com va dir un gran filòsof felanitxer:
Au al·lots, salut i que ses gateres no siguin molt grosses. I ja sabeu, si vos conten que heu fet qualque cosa de gatera i no vos n'enrecordau, vos estan prenguent es pel. Com va dir un gran filòsof felanitxer:
"Si no es recorda és que no ha passat"
Que es ventre no s'eixug
dissabte, 31 de març del 2007
Bitàcora de s'excursioneta aquesta V.2
Veig que es nostro guia particular ja ha fet sa seva tasca de comentar com va anar s'excursió segons es seu punt de vista. Es meu punt difereix un poc des seu, però vaja, tampoc massa.
S'excursió ja va partir amb retras, i precisament no per cupa meva (si, sona raro, però és sa veritat) però hi varem ser be a temps per cansar-mos, tot s'ha de dir. A mitjan pujada de sa creu nova, varem descobrir que haviem fet un gran descuit: sa nostra primera excursió "ofisial" i no duiem càmara per fer cap foto. O sigui que encara no tenim imatges per posar. Despres de que un voluntari un tant forçós anas a cercar-ne una sense èxit (qualqú ja l'havia agafat antes), varem partir cap a Son Salvador per darrera es cementeri. Despres de una bona estona, varis "pit stop" i molta suor varem arribar a dalt de tot. Jo ja havia fet es cunions un parei de vegades pujant i ja estava decidit a tornar a baixar per sa carretera i fer-me'n sa punyeta, però me varen animar (ja m'hagués pogut estrenyer un ou en lloc de baixar amb aquells dos) i varem devallar per sa part de darrera. Tot anava molt be, llevat de sa rebentada per arribar a dalt, però mala fortuna de la vida que se me va creuar una pedra davant sa roda, i putupuuuum, ja me tens a mi rodolant turó avall, pensant que de sa fua ja arribaria a nes cementeri i tot. Sort d'un pobre ullastrell que me va amortiguar i me va aturar. Segons paraules textuals des kefe que me va ajudar a surtir de dins s'ullastre, ja me veia devers sa creu nova. Primer esclat des dia, 4 rapinyades i sa bici no se va fer res, benissim. Recuperat de sa caiguda i despres d'unes bones rialles, ja que s'esclat se va quedar amb un bon ensurt, varem reprendre sa nostra marxa. Pedalejant, pedalejant, varem arribar a nes coll des vent amb un parei d'ensurts pes camí (es nostro guia va quedar 1/2 enganxat a una requilla, i casi se mos mata...). D'aqui varem pegar als tallafocs de Sa Comuna que hi ha per sa part de S'Horta, passant per un caminoi molt guapo si és eixut, però d'aquests que has d'anar en bones si està banyat. Fins aqui res greu, dues patinades, qualque apurada de frenada, etc. Quan varem ser a nes tallafoc, a nes nostro guia se li va ocorre sa brillant idea (jo crec que ja ho tenia tot planejat aquest brut) d'anar per un caminet que pega a nes camí des S'Hortarrins, camí també molt divertit si és eixut però un tant perillos en banyat. Deixant un poc de distancia prudencial entre noltros, varem devallar per aquest entranyable caminet molt en bones per no fer-mos mal. Emperò a sa darrera curva, i gràcies a sa meva gran perícia i habilitat colcant en bicicleta, vaig acabar de cul dins una gatova....Aquells dos, que m'esperaven a baix, varen tenir unes grans vistes de sa pinya més bestia que m'he pegat fins ara. Segons me contaren, vaig surtir de sa curva amb so cul de sa bicicleta a l'aire, fent un invertit, i a lo vist, vaig passar per damunt de sa bicicleta ficant-me directament dins un cuixí d'espines no massa agradable. Blan hi vaig caure, si, però batualmon pareixia un eriçó. Encara serà cert que gracies a ses meves habilitats hem descubert que n'espinete i en superman eren sa mateixa persona, o almanco jo ho vaig aconseguir fer. He d'aclarir que només duc ses cames i es braços plens d'espines i forats multiples, encara no m'he trobat cap cop, però vaja, ja sortiran. S'ha de dir que s'assistència va ser immediata, me pareix recordar que me varen dir que havien fet més via a pujar correguent que a baixar amb sa bici, i sa seva preocupació pes meu estat de salut me va emocionar molt. Tant que no hi havia manera de sortir totsol de dins es jaç que m'acabava de fer. Després de treurer-me amb una bona estirada i passar-mos una bona estona esplugant-me de tanta espina fitorada, varem reprendre sa nostra marxa. Evidentment, després d'una excursió tan accidentada, varem optar per reduir un poc s'itinerari. Es nostro guia mos va proposar una via alternativa que mos duria fins a nes camí des Rohiba, i d'allà aniriem a sa carretera de Portocolom. Jo ja estava molt reticent, i sa meva confiança amb so guia havia anat decrementant a un ritme vertiginós despres de cada esclat, emperò encara va ser capaç de sorprendrer-mos fent-mos anar per dins un torrent ple de clots i bonys. Quan dic clots, no me referesc a un basiotet de 2 dits eixugat, sinó a clots de més de 4 pams de fondaria que només deixaven un caminoi de 2 pams per passar. Ja me veus a mi tot foradat, ple de sang, intentant salvar sa meva vida esquivant aquests clotets, com les va definir ell, en els que me pareix que si hi caus, podries arribar directe a l'infern sense passar ni pel purgatòri sols. I clar, amb tanta concentració per no anar a veure el dimoni, casi no vaig tenir temps per a reaccionar quan es de davant va tombar en un intent d'esquivar un bony que hi havia. Sort que es peu se va destravar i només se va quedar en un petit "uuuuiiiii" que varem amollar tots dos en veure que lo que hagués pogut ser sa nespla definitiva des dia se quedava en res. Sa veritat és que a partir d'aqui ja anava acollonat, i no vaig disfrutar lo suficient de sa resta de s'excursió. Passat aquest camí varem botar uns fils per agafar una dreçera que mos dugués fins a nes camí des Rohiba. Sa dreçera és bestial, per disfrutar en un dia normal, però com que jo no estava al 100% de confiança en les meves habilitats, no la vaig assaborir com toca. La resta d'excursió ja va ser més tranquil, varem arribar a sa carretera de Portocolom, i varem voltar pes camí de sa bassa des coll, per anar a sortir a darrera es Cantó den Massana, lloc on tots ja varem anar cap a cases.
Sa veritat és que s'excursió en si és molt guapa, i pot ser molt divertida en bones condicions. Emperò no és massa compatible amb so fet de comprovar teories sobre en SUPER-ESPINETE.
Després d'analitzar com me va anar s'excursió, he obtingut ses següents conclusions:
Al·lots, ara ja sé que és que sa bicicleta mos passi per damunt....Esperem que almanco pugui continuar explicant ses pardalades que mos passen quan anam d'excursió.
Salut i fins a sa pròxima.
PD: Mati, si de veres no me vols matar, pots continuar sent es guia, però amb coneixement per favor. Sa pròxima excursió la proposaré jo (C/Veronica-C/Mar-PitStop@Redòs, i tornar a començar).
PD2: Perdonau que sigui tan llarg, però es que tenia moltes coses a contar.....Esper que almanco vos hagui divertit un poc.
S'excursió ja va partir amb retras, i precisament no per cupa meva (si, sona raro, però és sa veritat) però hi varem ser be a temps per cansar-mos, tot s'ha de dir. A mitjan pujada de sa creu nova, varem descobrir que haviem fet un gran descuit: sa nostra primera excursió "ofisial" i no duiem càmara per fer cap foto. O sigui que encara no tenim imatges per posar. Despres de que un voluntari un tant forçós anas a cercar-ne una sense èxit (qualqú ja l'havia agafat antes), varem partir cap a Son Salvador per darrera es cementeri. Despres de una bona estona, varis "pit stop" i molta suor varem arribar a dalt de tot. Jo ja havia fet es cunions un parei de vegades pujant i ja estava decidit a tornar a baixar per sa carretera i fer-me'n sa punyeta, però me varen animar (ja m'hagués pogut estrenyer un ou en lloc de baixar amb aquells dos) i varem devallar per sa part de darrera. Tot anava molt be, llevat de sa rebentada per arribar a dalt, però mala fortuna de la vida que se me va creuar una pedra davant sa roda, i putupuuuum, ja me tens a mi rodolant turó avall, pensant que de sa fua ja arribaria a nes cementeri i tot. Sort d'un pobre ullastrell que me va amortiguar i me va aturar. Segons paraules textuals des kefe que me va ajudar a surtir de dins s'ullastre, ja me veia devers sa creu nova. Primer esclat des dia, 4 rapinyades i sa bici no se va fer res, benissim. Recuperat de sa caiguda i despres d'unes bones rialles, ja que s'esclat se va quedar amb un bon ensurt, varem reprendre sa nostra marxa. Pedalejant, pedalejant, varem arribar a nes coll des vent amb un parei d'ensurts pes camí (es nostro guia va quedar 1/2 enganxat a una requilla, i casi se mos mata...). D'aqui varem pegar als tallafocs de Sa Comuna que hi ha per sa part de S'Horta, passant per un caminoi molt guapo si és eixut, però d'aquests que has d'anar en bones si està banyat. Fins aqui res greu, dues patinades, qualque apurada de frenada, etc. Quan varem ser a nes tallafoc, a nes nostro guia se li va ocorre sa brillant idea (jo crec que ja ho tenia tot planejat aquest brut) d'anar per un caminet que pega a nes camí des S'Hortarrins, camí també molt divertit si és eixut però un tant perillos en banyat. Deixant un poc de distancia prudencial entre noltros, varem devallar per aquest entranyable caminet molt en bones per no fer-mos mal. Emperò a sa darrera curva, i gràcies a sa meva gran perícia i habilitat colcant en bicicleta, vaig acabar de cul dins una gatova....Aquells dos, que m'esperaven a baix, varen tenir unes grans vistes de sa pinya més bestia que m'he pegat fins ara. Segons me contaren, vaig surtir de sa curva amb so cul de sa bicicleta a l'aire, fent un invertit, i a lo vist, vaig passar per damunt de sa bicicleta ficant-me directament dins un cuixí d'espines no massa agradable. Blan hi vaig caure, si, però batualmon pareixia un eriçó. Encara serà cert que gracies a ses meves habilitats hem descubert que n'espinete i en superman eren sa mateixa persona, o almanco jo ho vaig aconseguir fer. He d'aclarir que només duc ses cames i es braços plens d'espines i forats multiples, encara no m'he trobat cap cop, però vaja, ja sortiran. S'ha de dir que s'assistència va ser immediata, me pareix recordar que me varen dir que havien fet més via a pujar correguent que a baixar amb sa bici, i sa seva preocupació pes meu estat de salut me va emocionar molt. Tant que no hi havia manera de sortir totsol de dins es jaç que m'acabava de fer. Després de treurer-me amb una bona estirada i passar-mos una bona estona esplugant-me de tanta espina fitorada, varem reprendre sa nostra marxa. Evidentment, després d'una excursió tan accidentada, varem optar per reduir un poc s'itinerari. Es nostro guia mos va proposar una via alternativa que mos duria fins a nes camí des Rohiba, i d'allà aniriem a sa carretera de Portocolom. Jo ja estava molt reticent, i sa meva confiança amb so guia havia anat decrementant a un ritme vertiginós despres de cada esclat, emperò encara va ser capaç de sorprendrer-mos fent-mos anar per dins un torrent ple de clots i bonys. Quan dic clots, no me referesc a un basiotet de 2 dits eixugat, sinó a clots de més de 4 pams de fondaria que només deixaven un caminoi de 2 pams per passar. Ja me veus a mi tot foradat, ple de sang, intentant salvar sa meva vida esquivant aquests clotets, com les va definir ell, en els que me pareix que si hi caus, podries arribar directe a l'infern sense passar ni pel purgatòri sols. I clar, amb tanta concentració per no anar a veure el dimoni, casi no vaig tenir temps per a reaccionar quan es de davant va tombar en un intent d'esquivar un bony que hi havia. Sort que es peu se va destravar i només se va quedar en un petit "uuuuiiiii" que varem amollar tots dos en veure que lo que hagués pogut ser sa nespla definitiva des dia se quedava en res. Sa veritat és que a partir d'aqui ja anava acollonat, i no vaig disfrutar lo suficient de sa resta de s'excursió. Passat aquest camí varem botar uns fils per agafar una dreçera que mos dugués fins a nes camí des Rohiba. Sa dreçera és bestial, per disfrutar en un dia normal, però com que jo no estava al 100% de confiança en les meves habilitats, no la vaig assaborir com toca. La resta d'excursió ja va ser més tranquil, varem arribar a sa carretera de Portocolom, i varem voltar pes camí de sa bassa des coll, per anar a sortir a darrera es Cantó den Massana, lloc on tots ja varem anar cap a cases.
Sa veritat és que s'excursió en si és molt guapa, i pot ser molt divertida en bones condicions. Emperò no és massa compatible amb so fet de comprovar teories sobre en SUPER-ESPINETE.
Després d'analitzar com me va anar s'excursió, he obtingut ses següents conclusions:
- No se pot anar per sa vida fent de super-espinete.
- Me convé fer una recolecta per comprar-me proteccions.
- Me convé aprendre a colcar en bicicleta, perqué per lo vist, no en tenc ni idea.
- Una bicicleta pot ser una arma mortal si saps com manejar-la.
- No, no, una bicicleta pot ser una arma mortal si NO saps com manejar-la.
- Es nostro guia o me te rabia o me vol molt de mal o un poc de cada cosa.
- Va ser una sort que no duguessim camara de fer fotos.
Al·lots, ara ja sé que és que sa bicicleta mos passi per damunt....Esperem que almanco pugui continuar explicant ses pardalades que mos passen quan anam d'excursió.
Salut i fins a sa pròxima.
PD: Mati, si de veres no me vols matar, pots continuar sent es guia, però amb coneixement per favor. Sa pròxima excursió la proposaré jo (C/Veronica-C/Mar-PitStop@Redòs, i tornar a començar).
PD2: Perdonau que sigui tan llarg, però es que tenia moltes coses a contar.....Esper que almanco vos hagui divertit un poc.
divendres, 30 de març del 2007
Bitàcora de s'excursioneta
Be, dues hores desprès d’arribar, vos diré que hem arribat TOTS sencers (que ja es molt). Destacar que hem arribat a dalt de Sant Salvador, i de sa baixada comentar que estava tot un poc massa banyat i patinava bastant (desprès passa lo que passa...). Amb lo que hem hagut d’escurçar s'excursioneta. I jo ja no tenc res pus que comentar sobre aquesta excursió (pentura qualcú si...).
Bueno desprès de s'excursioneta d’avui, lo que ha passat... més s'escaledeta de divendres passat crec que no me deixaran proposar pus "caminois" ni "rutetes". Amb lo que me despadesc.
Psd: avui me n’he adonat que en Superman i n’Espinete son sa mateixa persona.
Bueno desprès de s'excursioneta d’avui, lo que ha passat... més s'escaledeta de divendres passat crec que no me deixaran proposar pus "caminois" ni "rutetes". Amb lo que me despadesc.
Psd: avui me n’he adonat que en Superman i n’Espinete son sa mateixa persona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)